La descripció

Què és?

La descripció és un mode d'organitzacció del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paissatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Descripció objectiva

En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen.

Descripció subjectiva

En la descripció subjectiva l'autor reflecteix que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Estructura dels textos descriptius

Podem considerar tres procediments ordenats per crear un text descriptiu:

1. L'establiment del tema.
2. La caracterització.
3. La relació amb el món exterior.

Com es fa?

1. Primar cal idear, cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció.
2. Després s'ha d'ordenar, estructurar l'esquema de l'escrit.
3. I finalment s'ha de textualitzar, és a dir, iniciar la redacció del text.

Trobo molt important seguir planificar bé una descripció i sobretot, o com a mínim en el meu cas, fer una bona estructura del que volem dir i com ho volem dir, perquè sinó acaba sent un embolic, i podem començar la descripció explaiant-nos molt i després, per no saber com acabar-la, fem un final no molt acurat.

Una descripció es pot fer en un format de redacció, però també en un conte, en una cançó o en una imatge.

A classe ens van demanar que féssim dues descripcions d'algun company nostre. Una d'elles podia estar escrita en el format que volguéssim (conte, poema, cançó...) i l'altra havia de ser amb una imatge. Desitjo que us agradi!

Qui ets tu?

Amb aquesta foto he intentat descriure a la Laura Alemany.

Començaré parlant del lema: “No és possible separar una boca del seu somriure”. Crec que aquesta frase li escau d’allò més bé a la Laura ja que, sempre que la miro, la veig somrient. Per això a la foto, m’he pintat els llavis de color vermell perquè així ressaltés més el somriure.
El nas de pallasso representa el seu caràcter bromista i juganer que la caracteritza.
El barret està col·locat de forma estratègica: em tapa els ulls però deixa que la resta de la cara es vegi. El fet de que no se’m vegin els ulls, representa la timidesa que la Laura té al principi de conèixer a algú, però que ràpidament se’n va per deixar pas a la Laura divertida, riallera i simpàtica que és.
Finalment m’agradaria destacar la força amb la que agafo el barret, que representa l’energia i gran vitalitat que té.