Prezi

El Prezi és una eina que ens permet crear presentacions. És molt semblant a altres programes com el PowerPoint, però a la vegada molt diferents. El prezi t'ofereix fer presentacions molt més atractives, entretingudes i divertides que el PowerPoint.

Aquest programa fa un esquema amb totes les diapositives (en les quals pots penjar fotos, videos, enllaços, text...) i va fent un recorregut, ampliant i allunyant cada diapositiva seguint un ordre establert. A més a més s'hi poden afegir alguns efectes, com una super ampliació o que la càmara fagi un gir.

Perquè veieu un exemple us mostraré la meva presentació del treball d'Identitat i Territori del mòdul Processos i Contextos Educatius II:




A continuació m'agradara mostrar-vos una presentació de prezi que està considerada per alguns la millor presentació del món. Veure aquesta presentació m'ha servit com a font d'inspiració per a pròximes presentacions i a més a més fa que entenguem les avantatges d'usar aquesta eina en comptes d'altres de menys modernes i sofisticades. Espero que ho gaudiu!

Twitter

El twitter és una eina que serveix per compartir noticies o fets amb tots els contactes amb els que estàs connectat, les quals han de tenir una llargada límit de 140 caràcters.

A continuació us definiré uns quants conceptes claus que s'han de saber a l'hora d'utilitzar el Twitter:

• Tuït: una publicació.
• @ usuari: quan volem etiquetar a una persona en una piulada o tuït, abans d'escriure el nom d'usuari cal l'@.
• # hashtag: és una o varies paraules encapcelades per un coixinet (#). Es pot definir com una etiqueta.
• Enllaç: en les piulades es poden posar enllaços.
• Seguint a: persones que segueix l'usuari.
• Retuït (RT): es "copia" el mateix missatge que ha escrit una altra persona, és a dir, tots els teus seguidors veuran el tuït que ha fet una altra persona amb el seu nom.
• Respondre: contestar una piulada.
• Perfil: lloc on l'usuari té tota la informació sobre el seu compte.
• Cronologia: espai on es veuen totes les piulades que ha fet l'usuari.

El Twitter és una eina molt interessant ja que ens permet estar al dia dels aconteixements o noticies que una persona que ens interessa (sigui amic o sigui un famos) fa públics.

Fins aquest any a l'assignatura de GITIC, jo no utilitzava el Twitter, però m'ha acabat agradant i molt probablement la segueixi utilitzant en un futur.

Conferència Guillermo Orozco. La comunicació audioviusal

A classe de COED, per introduir-nos la comunicació audiovisual, vam veure una conferència de Guillermo Orozco, un acadèmic mexicà en la qual li feien una entrevista sobre aquest tema.

Orozco deia que abans, amb la televisió o el cinema no calia aprendre res. Tots creiem que sabíem veure i escoltar perquè la imatge té un codi universal. Creiem entendre perquè reconeixem les imatges però no entem el que volen dir. Només el que volen dir a simple vista. Hi ha tècniques que a simple vista no es veuen, és a dir, cal una preparació i un aprenentatge.

La lent va seleccionant de la realitat. Això no és obvi per a la majoria de l’audiència, però ells ho creuen. Podem afirmar que per a ser audiència cal un entrenament.

L’educació dels medis ha de ser de l’escola, família i diferents professionals (els més importants són: família, escola i mitjans comunicatius).i per tant al una responsabilitat per part d’elles per seleccionar què és el que es veu o no per la televisió.

Opinió de Guillermo Orozco: Els medis de comunicació tenen una responsabilitat perquè estan educant. La societat els ha d’obligar a que ho reconeguin perquè les audiències s’eduquen a partir del que veuen i escolten. Es fan experiments des de els medis de comunicació per educar a l’audiència, per ensenyar tot allò que no es veu a simple vista. Aquests programes són molt interessants (per exemple, el “making of” d’una pel·lícula).

Hi ha molt desaprofitament del potencial dels medis de comunicació i de la tecnologia. A banda de tenir noves tecnologies, s’ha d’acompanyar la pedagogia d’aquestes tecnologies i medis de comunicació. Tenir-los és insuficient. Tot el que ve en imatges no se li reconeix un valor expressiu o comunicatiu en ell mateix, sempre és un  complement del discurs del professor. No es parla de la lògica audiovisual. No tenim accés a la nova tecnologia perquè no li acompanya una reflexió pedagògica. Tots tenim la sensació, FALSA, de que avancem amb les tecnologies i l’ensenyament.

Les noves tecnologies són molt important, fins i tot necessàries, tant a l'entorn personal com fins i tot a l'escola. Però és cert que cal una educació, primer per part dels mestres i educadors, però també per als alumnes i els infants, ja no només perquè siguin crítcs amb els medis audiovisuals sinó també per pròpia seguretat. Un reportatge molt interessant del programa "Salvados" va entrevistar a un ingenier informàtic sobre el perill d'usar la informació privada o fer un mal ús de les noves tecnologies. 

Amb tot el que vam aprendre amb aquesta conferència ens van proposar de fer un breu anàlisi de l'anunci "Oh, Brother" de Seat Altea, de 2009.

Missatges lingüístics: 

L'anunci utilitza un llenguatge estàndard, en el que qualsevol persona podria reconèixer i captar la idea del que diuen. Podem trobar diferents funcions del llenguatge com pot ser la funció emotiva, ja que mostra l'estat d'ànim de l'emissor i expressa l'actitud per davant del que diu. També podem trobar la funció referencial ja que intenta comunciar al receptor una informació objectiva com és l'amor i l'efecte per el "Brother".

L'anunci projecta elements emocionals i d'expectació ja que la veu que es sent de fons va narrant el que seria la història barrejat amb les interjeccions que fan els protagonistes. L'expectació es crea d'una manera que al final és veu la comparació que la marca fa amb el "Brother" quan es sent la veu de la mare dient  "Porque ya se sabe lo que pasa con los monstruos, crecen y crecen..." És aquí on podem observar la retòrica que fan del monstre amb el cotxe.

Missatges icònics:

En els missatges icònics diferenciem les imatges sobre l'anunci i els personatges. Com podem observar en l'anunci, apareixen imatges relacionades amb la casa i la família, en les que apareix l'estereotip de família. Però hi ha una cosa que desencaixa, el monstre. Aquest caracteritza el típic animal de companyia que qualsevol família pot tenir a casa seva, però és un monstre en el que al final podem comprovar la comparació que fan amb el cotxe anunciat. Les imatges que hi apareixen, la casa, el jardí, el cotxe, fan que una persona es pugui sentir identificada i per tant ajuden a entrar dins l'anunci.

Els colors que es veuen en l'anunci són foscos, sense molta llum, sense ressaltar la figura del monstre, però a la vegada et donen una sensació d'harmonia i tranquil·litat.

Missatges iconogràfics: 

Podem diferenciar entre missatges denotatius, que són els que es veuen a simple vista, i els missatges connotatius que van més enllà del que es percep amb la vista.

Com a missatges denotatius podem observar el monstre, la casa, el cotxe i la família. Però aquestes imatges van més enllà (missatge connotatiu): el monstre a part de simbolitzar la mascota que moltes cases tenen, dón aun efecte d'amor i d'amistat que es reflecteix en els nens; la casa és el símbol d'estabilitat familiar juntament amb el cotxe, que a més a més simbolitza la unió familiar.

Missatges audiovisuals: 

Com podem escoltar en l'anunci, primerament apareix una melodia que va augmentat a mesura que el narrador va descrivint les característiques del "Brother", és quan més tard, la música para de sobte, provocant una interrupció que t'ajuda a captar l'atenció en el que està passant, i és quan de sobte comencen a cantar tota la família, just en el moment en el que el narrador explica el perquè no el poden estimar. En aquest moment l'anunci es torna melancòlic i a la vegada emocional.

Podem dir, per conclorure, que el missatge principal de l'anunci és fer una comparació amb la grandària del cotxe i el monstre.

Com parlar bé en públic

Com a futurs mestres, tenim una responsabilitat molt gran amb la llengua cap als infants. Però, no només hem de saber escriure bé i parlar correctament, sinó a més a més, parlar bé.

A l'assignatura de COED, ens van proposar llegir un llibre anomenat: Com parlar bé en públic de la Joana Rubió i en Francesc Puigpelat.

Aquest llibre és una guia per aprendre a parlar bé en públic. Durant tots els capítols, els autors van donant una sèrie de consells molt útils per millorar la nostra oratòria. A continuació us adjuntaré un decàleg que vam fer a classe i la Mireia Duran l'ha penjat al seu blog i trobo que està molt bé.

1.    Organitzar les idees, fer el guió

2.    Controlar i dissimular els nervis

3.  S'ha de tenir en compte els quatre aspectes de la veu (volum, velocitat, articulació i actitud) i modificar-los segons la situació

4.    Mantenir contacte visual amb el públic

5.    Començar amb un somriure i tenir una actitud positiva

6.    Fer que el públic participi, és a dir, fer-ho dinàmic

7.    Adaptar-se a l'interès i actitud del públic

8.    Actuar i improvisar amb naturalitat

9.    Fer servir els mitjans audiovisuals com un suport

10.  Fer servir frases curtes i senzilles per facilitar la comprensió del públic

Aquest decàleg és molt important ja que és un breu resum dels punts més importants del llibre, i a l'hora de fer un discurs els hauriem de tenir en compte i complir-los per tal de que aquest surti bé. No s'ha d'oblidar, però, que la pràctica també és molt important i normalment, a mesura que es practica també es millora.
A classe vam haver d'escollir un poema i recitar-lo davant de tots. Mai haviem exposat sols i molt menys un poema (que com ja sabeu, s'ha d'entonar, donar força i sentir), tret d'aquells que estaven acostumats a fer-ho a batxillerat... Jo personalment no hi estava i em va suposar un gran esforç.
Vaig escollir el poema Excelsior de Joan Maragall:

Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil·la

aigua mansa de cap port.

.

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,

dóna el front en el gran aire,

sempre, sempre mar endins.

.

Sempre amb les veles suspeses,

del cel al mar transparent,

sempre entorn aigües esteses

que es moguin eternament.

.

Fuig-ne de la terra innoble,

fuig dels horitzons mesquins:

sempre al mar, al gran mar noble;

sempre, sempre mar endins.

.

Fora terres, fora platja,

oblida’t de ton regrés:

no s’acaba el teu viatge,

no s’acabarà mai més.

*

.

Joan Maragall

Vaig escollir el poema Excelsior de Joan Maragall perquè és un dels meus poetes preferits i, aquest poema en especial, m’emociona sempre que el llegeixo. La temàtica d’aquest poema és la mort i el camí que fan els esperits però des d’un punt de vista més aviat esperançador. També trobo que va ser adequat per la seva dimensió ja que no era ni molt llarg ni molt curt.

Per conlcoure m'agradaria dir que crec que el llibre Com parlar bé en públic és molt recomanable. A mi m'ha servit de gran ajuda i ara, cada cop que he de fer una exposició, penso en el decàleg que us he mostrat anteriorment, i a poc a poc, amb la pràctica, vaig millorant les meves exposicions orals.

M'agradaria que escoltéssiu aquest poema, i com que jo no ho vaig fer perfecte i també per qüestions de timidesa, us he penjat aquest vídeo en el que una senyora el recita molt bé. Espero i desitjo que us agradi i us deixeu portar per la màgia dels versos.

Comparació codi oral i codi escrit

Compararem les regles de l’oral i les de l’escrit:

1.  Característiques contextuals: fan referència al context (l’oral és immediata i l’escrita és diferida).
2. Característiques  textuals: fan referència al missatge (quines estructures s’usen, grau de complexitat, llargada, l’ordre de les paraules, etc.)

      DIFERÈNCIES CONTEXTUALS

DIFERÈNCIES TEXTUALS

Adequació

Coherència

Cohesió

Gramàtica

Com a conclusió podem dir que ha d'existir una autonomia entre el codi escrit i el codi oral ja que l'oral no depèn de l'escrit i viciversa. A més a més caldria un tractament precís i independent de l'aprenentatge de la llengua.

Com he comentat anteriorment amb l'ajuda de les taules, el canal oral és molt més àgil, per tant us adjunto un vídeo que resumeix tot el que he comentat anteriorment que us pot ser més útil a l'hora d'estudiar!

Content Curator (intermediari del coneixement)

Què és?

Content curator és un sistema que s’ocuparà de buscar informació sobre un tema de un àmbit d’especialització establerts.  D’aquesta manera només rebem informació sobre aquelles notícies que ja sabem prèviament que ens interessaran.

Perquè un content curator sigui bo ha de seguir deu passos: 

1. Escollir el tema a filtrar.
2. Escollir les paraules clau.
3. Escollir les fonts d'informació.
4. Configurar un sistema d'alertes.
5. Determinar el criteri per elegir una cosa.
6. Determinar com ho veurà l'usuari.
7. Determinar com serà l'eina.
8. Elegir l'eina de publicació.
9. Combinar amb contingut original.
10. Promocionar el contingut filtrat.

L'eina que nosaltres fem servir per filtrar informació és l'Skoop.it.

Conceptes bàsics

Sindicació de continguts: subscriure'ns a una font d'informació que ens interessa i rebre notícies sobre aquesta informació.

Canal RSS: és una forma senzilla per rebre directament la informació actualitzada sobre gran part de les pàgines web sense necessitat de visitar-les una per una.
Per poder fer servir l'RSS cal que la pàgina tingui disponible aquest sistema. 

Aquest sistema és molt útil i pot ajudar molt a les persones que estan interessades en un tema determinat. Personalment, a mi m'ha anat molt bé a l'hora de escollir notícies per fer algun treball.

La imatge representa el que fa l'Scoop.it: filtrar informació per tal de quedar-nos només amb el que ens interessa.

Google Drive, "Keep everything, Share anything."

Què és?

El Google Drive és una eina molt útil que, personalment, crec que a tothom li aniria bé per un motiu o un altre utilitzar-la. Es tracta d’un núvol virtual, d’una mena de pen-drive on  es poden compartir arxius o carpetes amb altres usuaris, de manera que tots els que comparteixin un mateix document, el poden editar o veure (depenent de com s’hagi compartit).

Com funciona?

Crear un document o carpeta és molt senzill, només s’ha de clicar a la part superior esquerra on diu “crea” i escollir el tipus de document que es vol utilitzar. També es pot “arrossegar” un document des de l’escriptori o una altra carpeta fins al Drive i allà es guardarà sola.

Per canviar el nom d’un document es fa simplement fent un doble clic en el nom del document (a la part superior esquerra) i canviar-ho, i per compartir el document un cop està obert, s’ha de clicar a la part superior i dreta on, en blau, posa “comparteix”.

Una aplicació més que té el Drive és que si ens baixem l’aplicació “desa en el google Drive” se’ns transforma la pàgina web que estem mirant en el moment en un pdf.

La barra de menú

La barra de menú permet fer moltes altres funcions com per exemple:

• Permet baixar el document com a Word, pdf, etc.
• Es pot configurar l'idioma.
• Permet consultar les revisions que ha fet cada persona en un mateix document compartit.
• Per destacar un document important cal clicar l'estrella que hi ha al costat del títol del document.
• Es pot triar on es vol guardar el document amb la carpeta del costat de l'estrella.

A nosaltres, alumnes de primer de grau d'Educació Primària, ens resulta una eina molt útil. Tots els treballs que fem en grup estan compartits al Google Drive amb els companys, així tothom pot participar des del seu ordinador i fins i tot més d'una persona pot editar el document a l'hora.

Finalment m'agradaria concloure explicant la meva experiència personal amb el Google Drive. Com he afirmat abans crec que és molt útil a l'hora de compartir documents amb altres companys o professors, però a més a més, en el algun treball, també m'ha servit per crear un formulari. 

És molt fàcil de crear, i només cal passar-ho a contactes perquè responguin a l'enquesta, i el Drive recull els resultat en una taula i els passa a gràfics. D'aquesta manera ens ha estalviat molta feina amb el recompte de les respostes.

Crec que és una eina molt recomanable i us convido a que la proveu si no la coneixeu encara! 

Word

En una de les primeres sessions de GITIC vam aprendre com crear un índex al Word.

Com es crea un índex?

L’índex es pot crear de manera manual o bé automàtica. Aquesta segona és molt més ràpida i eficaç que la primera ja que si seguim unes pautes, gairebé es fa “sol”.

Aquestes pautes a seguir són molt senzilles:

1.          Primer de tot s’ha de marcar el que volem que surti a l’índex (el títol de l’apartat) amb un tipus de lletra, per exemple: “titulo 1”.
2.           Un cop fet això, hem d’anar a la pàgina on volem que estigui l’índex i clicar a la part superior de la pantalla on posa “Referencias”, un cop allà hem de clicar a “tabla de contenido” i finalment “inserta tabla de contenido”.
3.           Si volem afegir subapartats, els haurem de marcar com a “titulo 2”, i perquè ens surtin a l’índex, haurem d’anar a l’índex i clicar el botó dret i triar l’opció d’actualitzar tota la taula.

Aquesta és la manera de crear un índex automàticament.

Però, com ho fem si hi volem afegir el número de pàgina on es troba cada apartat?

Com afegir el número de pàgina a l'índex?

És molt senzill, només s’han de seguir uns passos:

1.          Per numerar només les pàgines que volem (en un treball MAI s’ha d’enumerar la portada ni l’índex), s’han d’utilitzar seccions. Les seccions separen el cos del text en diferents parts. En comptes d’utilitzar salts de pàgina quan vulguem canviar de tema o d’apartat, haurem d’utilitzar salts de secció.Per crear un salt de secció haurem d’anar a “diseño de pàgina”, després a “saltos” i finalment clicar a  l’opció “pàgina siguiente”.
   
2.     Un cop tenim el text separat en seccions, hem d’anar a l’apartat 1, fer un doble clic a la part inferior del full i veurem com a la part superior de la pantalla se’ns obra una opció. Allà buscarem la opció de “vincular al anterior” (que estarà marcada) i desvincular-la, és a dir, tornar a clicar l’opció i així la desvincularem de l’anterior. I finalment insertar-hi el número de pàgina.