Punt i final?

Estimats lectors/es, hem arribat al final d'aquest blog.
Potser no és un punt i final, potser només és un punt i a part... El que sí que sé és que no tornaré a publicar entrades relacionades amb el contingut d'aquest mòdul (i si ho faig, seràn males notícies per a mi ja que significarà que hauré de repetir les assignatures... ).Però bé, no parlem d'això. Parlem del que hem après tots junts, jo com a nouvinguda al món dels blogs i bloggistes i vosaltres amb tot el que us he explicat de GITIC i COED. Tot, segur, ha estat informació molt útil. Ha estat tot un repte crear aquest blog i anar-hi publicant periòdicament entrades, però estic bastant satisfeta amb el resultat ja que, com he comentat abans, al principi no sabia ni per on començar ja que mai havia escrit en cap blog.

Dit això, desitjo que passeu un bon any nou i que us reuniu amb les persones que més us estimeu i més us estimen, i més en aquests temps que corren, que tot són desgràcies i males notícies... però recordeu que, com diu la cançó: "...malgrat la boira, cal caminar".
Fins aviat i molta sort!

Competències digitals

Per a viure plenament en societat, necessitem uns coneixements i habilitats bàsiques en l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). L'adquisició d'aquests coneixements es planifica en les diverses etapes d'ensenyament. Aquest conjunt de competències rep el nom de competència digital i el procés pel qual adquirim aquesta competència digital s'anomena alfabetització digital.

En el cas dels mestres o futurs mestres, caldria afegir aquelles competències de caire didàctic que permetin a l'educador emprar la tecnologia per ensenyar i aprendre.
El mestre, com altres professionals, haurà d'estar al dia de les noves actualitzacions de les competències digitals ja que no són estàtiques i per tant anirant canviant.

A continuació us adjunto una presentació on podreu veure les normes de la UNESCO i la ITSE.

• Presentació

Per a més informació, llegiu aquest document.

Taxonomia de Bloom

La Taxonomia de Bloom és una teoria que està adreçada als docents. Aquesta teoria, que ha rebut diverses actualitzacions a l'any 2000, parlen sobre totes les habilitats que els estudiants i els alumnes haurien de tenir.
Aquesta taxonomia, però, no s'enfoca en les eines i les TIC perquè aquestes només són medis, sinó que s'enfoca en l'ús de totes elles per a recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear, així és com es divideixen les habilitats del pensament.

Exposicions

Les dues exposicions més importants del mòdul de Processos i contextos educatius II han estat la d'Identitat i Territori i la del Bon comunicador.

Identitat i Territori

La Mireia i jo vam escollir fer aquest treball sobre les escoles rurals. El nostre objectiu era donar a conèixer i investigar també per al nostre propi coneixement aquest tipus d'escoles que, tot i que no se'n parla massa d'elles, són més usuals del que ens pensem.

En aquestes escoles, sovint, utilitzen una metodologia molt més interessant que la de les escoles urbanes ja que treballen molt per projectes per potenciar les capacitats de tots els alumnes tot i que tinguin edats diferents. 

Per realitzar aquest treball vam haver de seguir uns passos:

1. Escollir un tema.
2. Definir l'objectiu.
3. Fer una bona estructura.
4. Investigar.
5. Fer una petita part pràctica, (en el nostre cas van ser unes entrevistes que vam gravar a uns exalumnes d'escoles rurals.

Amb aquest treball vam aprendre molt i, personalment, em va entusiasmar fer-ho d'aquest tema ja que m'ha canviat totalment la imatge que tenia d'aquestes escoles i crec que són del tot recomanables.

A continuació us penjaré la nostra presentació del treball amb el programa "prezi".

Bon comunicador

Un altre bon treball va ser el del bon comunicador. En aquest treball ens van plantejar trobar una persona que per a nosaltres fos un bon comunicador. Entre totes les participants del grup vam decidir fer el treball sobre l'Òscar Dalmau. Les pautes a seguir per a fer el treball varen ser:

1. Escollir el bon comunicador.
2. Fer una estructura.
3. Fer un anàlisi.
4. Fer la presentació amb el programa "pearltrees".

Per fer l'anàlisi sobre l'oratòria de l'Òscar Dalmau vam haver de tenir en compte tot el que vam aprendre amb el llibre Com parlar bé en públic i aplicar-ho.

Va ser una mica difícil fer la presentació amb aquest programa perquè era totalment nou per a totes les participants del grup, però estic satisfeta perquè ha estat una manera de conèixer una altra manera de fer presentacions i, com diuen els avis, el saber no ocupa lloc!

Però si com jo, teniu algun problema referent a la utilització d'aquest programa, mireu aquest tutorial que us explicarà pas a pas el que heu de fer. Bona sort i endavant!

Scratch

L'Scratch és una aplicació que es va dissenyar pensant en l'aprenentatge i l'educació dels infants. Aquesta aplicació presenta jocs i també l'opció de crear-ne de nous perquè els nens puguin explorar i experimentar idees de manera divertida.
El fet de que es puguin crear i compartir jocs, fa que l'infant s'hagi d'esforçar a ser creatiu, crític i a resoldre problemes.

Amb aquest programa es treballen tres aspectes:

1. La comunicació i la informació. Els alumnes aprenen a seleccionar, crear i organitzar diverses informacions.
2. Pensar i resoldre problemes. Com he comentat anteriorment, ensenya a l'alumne a tenir un pensament crític i a saber autosuficient i resoldre els problemes pels seus propis mitjans.
3. Aprenentatge interpersonal: auto-directiu. Ajuda en les habilitats col·laboratives i de responsabilitat social.

Què millor per fer una valoració i una reflexió sobre aquesta aplicació que un mestre que l'utilitza i fa que l'utilitzin els seus alumnes:

Per als mestres, l'Scratch és un entorn on els alumnes són creadors. Ajunten uns objectes i els hi donen ordres per tal de que aquests personatges i objectes es moguin, parlin... En acabar el joc, el poden compartir i un cop fet, els altres usuaris a part de jugar-hi poden rectificar el joc, comentar-lo...

Per ampliar una miqueta més, m'agradaria mostrar-vos un exemple d'un joc on es podria traballar els noms de l'aparell digestiu en castellà:

Pissarra Digital Interactiva (PDI)

La Pissarra Digital Interactiva o PDI, és una eina molt moderna que a poc a poc està substituint a  la pissarra tradicional i també a la digital.

La pissarra digital és aquella que podem veure el contingut d'un ordinador a través d'un projector, però no podem interactuar ni manar ordres a l'ordinador des d'aquesta. En canvi, des de la pissarra digital interactiva si que es pot, es pot afegir més tecnologia sense canviar la metodologia.

Algunes possibilitats d'aquesta pissarra és que es poden construir mapes conceptuals (tant el mestre com els alumnes ja que és molt fàcil). Aquests mapes es construeixen a partir del NOTEBOOK, que és el programa estrella d'aquesta pissarra. És una aplicació que ens baixem a l'ordinador que sembla una mena de PowerPoint ja que es poden preparar diapositives i passar-les. També es poden crear jocs.
Aquesta aplicació és tan fàcil que els alumnes també la poden fer servir.

Després de baixar-me l'aplicació, vaig veure que realment era molt senzilla i vaig pensar que a m'hagués agradat de petita poder treballar amb aquestes pissarres a la classe.
Amb el Notebook, he pogut crear mapes conceptuals molt senzills els quals he adjuntat en diversos treballs de la universitat com per exemple:

A continuació us adjunto un enllaç en el qual trobareu un joc d'endevinalles molt interessant i divertit per treballar amb nens. Però recordeu que només hi podreu jugar si teniu l'aplicació Notebook descarregada en el vostre ordinador.

La descripció

Què és?

La descripció és un mode d'organitzacció del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paissatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Descripció objectiva

En la descripció objectiva, l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen.

Descripció subjectiva

En la descripció subjectiva l'autor reflecteix que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

Estructura dels textos descriptius

Podem considerar tres procediments ordenats per crear un text descriptiu:

1. L'establiment del tema.
2. La caracterització.
3. La relació amb el món exterior.

Com es fa?

1. Primar cal idear, cal seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció.
2. Després s'ha d'ordenar, estructurar l'esquema de l'escrit.
3. I finalment s'ha de textualitzar, és a dir, iniciar la redacció del text.

Trobo molt important seguir planificar bé una descripció i sobretot, o com a mínim en el meu cas, fer una bona estructura del que volem dir i com ho volem dir, perquè sinó acaba sent un embolic, i podem començar la descripció explaiant-nos molt i després, per no saber com acabar-la, fem un final no molt acurat.

Una descripció es pot fer en un format de redacció, però també en un conte, en una cançó o en una imatge.

A classe ens van demanar que féssim dues descripcions d'algun company nostre. Una d'elles podia estar escrita en el format que volguéssim (conte, poema, cançó...) i l'altra havia de ser amb una imatge. Desitjo que us agradi!

Qui ets tu?

Amb aquesta foto he intentat descriure a la Laura Alemany.

Començaré parlant del lema: “No és possible separar una boca del seu somriure”. Crec que aquesta frase li escau d’allò més bé a la Laura ja que, sempre que la miro, la veig somrient. Per això a la foto, m’he pintat els llavis de color vermell perquè així ressaltés més el somriure.
El nas de pallasso representa el seu caràcter bromista i juganer que la caracteritza.
El barret està col·locat de forma estratègica: em tapa els ulls però deixa que la resta de la cara es vegi. El fet de que no se’m vegin els ulls, representa la timidesa que la Laura té al principi de conèixer a algú, però que ràpidament se’n va per deixar pas a la Laura divertida, riallera i simpàtica que és.
Finalment m’agradaria destacar la força amb la que agafo el barret, que representa l’energia i gran vitalitat que té.